El IV Congrés Internacional Halal consolida Barcelona com a plataforma de negoci i coneixement per al segment halal

El IV Congrés Internacional Halal s’ha consolidat com un punt de trobada estratègic per al sector agroalimentari en el marc d’Alimentaria 2026, celebrat a Barcelona. La jornada ha reunit representants institucionals, empreses i experts per abordar les dinàmiques de creixement d’aquest segment i el seu impacte en la internacionalització agroalimentària.

Impulsat per Barcelona Halal Services i amb la col·laboració de Prodeca, el congrés ha posat el focus en el paper del halal com a vector de transformació del mercat global. En aquest context, Prodeca ha tingut una presència destacada, tant en l’àmbit institucional com tècnic, reforçant el seu rol com a agent de suport a la comercialització exterior del sector català.

La sessió s’ha desenvolupat a l’espai The Alimentaria Hub i ha estructurat el seu contingut al voltant de ponències, taules rodones i sessions gastronòmiques, amb l’objectiu de facilitar coneixement aplicat per a la presa de decisions empresarials.

Un mercat global en expansió sostinguda

El congrés ha posat de manifest que el mercat halal global continua en una trajectòria de creixement sostingut, impulsat per factors demogràfics i econòmics. Actualment, aquest segment supera el bilió d’euros a escala mundial i es preveu que continuï expandint-se en els pròxims anys.

La població musulmana ja supera els 1.900 milions de consumidors, amb una previsió de creixement significativa fins a 2.200 milions l’any 2030, fet que consolida el halal com un dels grans motors del consum alimentari global.

A Europa, el creixement d’aquesta demanda és especialment rellevant. La població musulmana representa aproximadament el 8% del total i continua augmentant, amb implicacions directes en el desenvolupament de nous productes, canals de distribució i estratègies comercials.

Aquest context ha reforçat la idea que el halal no és un segment puntual, sinó un factor estructural del mercat alimentari, amb impacte transversal en múltiples categories: des del sector carni fins als productes elaborats, begudes o aliments funcionals.

Catalunya, posicionada com a hub europeu en alimentació halal

En la sessió inaugural, la directora gerent de Prodeca, Dèlia Perpiñà, ha destacat que "el segment halal s’ha convertit en un dels motors de creixement del sistema agroalimentari global" i ha subratllat el posicionament de Catalunya en aquest àmbit.

Segons ha exposat, el territori disposa d’un ecosistema agroalimentari sòlid, amb empreses que han integrat el halal com a part de la seva estratègia d’expansió internacional. Factors com la capacitat productiva, la certificació, la traçabilitat i l’experiència exportadora situen Catalunya com un actor rellevant en aquest mercat.

En aquest sentit, el congrés ha servit per reforçar el paper de Catalunya com a hub europeu en alimentació halal, amb capacitat per generar valor, innovació i confiança en mercats internacionals.

Innovació i diversificació: eixos clau del creixement halal

Una de les sessions centrals del congrés ha estat la taula rodona sobre innovació i diversificació en el segment halal, amb la participació de Susanna Barquín, cap del sector carni i halal de Prodeca .

Durant la seva intervenció, Barquín ha posat l’accent en el fet que el halal no s’ha d’entendre només com una certificació, sinó com un element que impulsa la transformació empresarial. En aquest sentit, ha destacat com el halal obliga les empreses a revisar processos i reforçar la traçabilitat i actua com un estàndard de qualitat transversal, fent referència a l'orientació clara al mercat i al consumidor final que requereix empresarialment. 

També ha assenyalat que el segment halal està alineat amb tendències globals com el clean label, la sostenibilitat o el benestar animal, fet que amplia el seu potencial més enllà del consumidor musulmà.

Aquesta visió reforça la idea que el segment halal és una palanca de competitivitat internacional, especialment per a empreses que volen accedir a mercats amb altes exigències.

El sector carni i l’evolució de la demanda

El congrés també ha abordat el paper del sector carni halal, que continua sent una de les principals categories dins d’aquest segment.

En la taula dedicada a aquest àmbit, s’ha posat en relleu el creixement sostingut de la demanda de productes de qualitat, així com la necessitat d’adaptar l’oferta a nous perfils de consumidors, cada vegada més exigents.

Empreses participants com Viñals o Adam Foods han exposat com el halal ha passat de ser una línia de negoci complementària a representar una part significativa de la seva facturació, evidenciant el seu potencial com a motor de creixement.

A més, s’ha destacat que l’increment del poder adquisitiu en diversos mercats musulmans està impulsant el consum de proteïna animal, especialment en països d’Àfrica i Orient Mitjà.

Coneixement de mercat: focus en Regne Unit, Indonèsia i Espanya

El programa del congrés ha incorporat també taules rodones de negoci-país, amb focus en mercats estratègics com el Regne Unit, Indonèsia i Espanya.

Aquestes sessions han aportat informació pràctica sobre tendències de consum, requisits regulatoris i dinàmiques d’importació.

L’objectiu ha estat facilitar eines concretes per a les empreses que volen iniciar o consolidar la seva presència en aquests mercats, reforçant el congrés com un espai de coneixement aplicat i orientat a negoci.

Gastronomia i cultura: la cuina catalana en clau halal

El congrés ha integrat també una dimensió gastronòmica amb sessions de showcooking, entre les quals ha destacat el showcooking de cuina catalana halal impulsat per Prodeca amb el xef Tomás Brull, de La Cala Navega.

En aquesta sessió, el tècnic de Solucions Sectorials de Prodeca, Kamel Jalloul, ha remarcat que el halal no és una cuina específica, sinó una manera de treballar els productes basada en criteris de qualitat i confiança.

Així, s’ha fet valdre la capacitat d’adaptar plats tradicionals de la gastronomia catalana —com els canelons o l’esqueixada— als requisits halal sense perdre identitat ni autenticitat.

Aquesta aproximació reforça el paper de la gastronomia com a eina de posicionament i com a vehicle per apropar el producte al consumidor final.