23.10.19

Els aranzels de Trump. Treballar plegats per l’agroalimentació catalana

El proper 18 d’octubre entraran en vigor els nous increments d’aranzels que el govern de Donald Trump aplicarà als productes agroalimentaris europeus. Les noves taxes, que suposen un augment de fins al 25%, tindrà un impacte econòmic directe i significatiu en els aliments i begudes catalanes: l’Àrea de Coneixement i Estratègia de Prodeca ha valorat en 26 milions per a les transaccions catalanes la pujada d’aranzels, un resultat que s’obté a l'incrementar en un 25% el preu dels productes afectats per aquesta mesura (gairebé 1 de cada 3).

El sector del Fine Food, primer sector exportador català als Estats Units i que amb 125 milions d’euros el 2018 representa gairebé la meitat d’aquestes exportacions, serà el més afectat. Productes com els formatges, iogurts, mantega, fruits sects, sucs de fruita i fruites processades incrementaran el seus costos aranzelaris en un més 25%. L’altre sector afectat és el del vi i el cava, que va exportar als EEUU per valor de 85 milions d’euros el 2018. 27 d’aquests milions impliquen als vins tranquils, afectats per l’increment aranzelari, mentre que els escumosos quedarien fora de la mesura proteccionista, així com els vins italians, grecs, portuguesos, polonesos i altres zones vitivinícoles competidores.

Aranzels
 

Una oportunitat per posar en valor la unitat del sector

Els Estats Units és 8è mercat de destí dels aliments i begudes catalanes i sumen el 3,5% del total de les exportacions agroalimentàries amb 330 milions d’euros exportats el 2018. Aquest proteccionisme selectiu de l’administració Trump posa en risc l’evolució creixent del sector agroalimentari en aquest país, que els darrers cinc anys s’ha registrat un creixement en facturació del 60%. Quin efecte tindrà per les exportacions catalanes? Primer caldrà resoldre si l’efecte d’aquestes noves taxes recau en els exportadors, importadors americans o el consumidor final. 

Un escenari d’incertesa que també pot suposar una oportunitat per als exportadors catalans. Menys volàtil que altres sectors tractors, l’agroalimentari català ha fet una aposta en els darrers anys per posar en valor la qualitat del seu producte. És innegable que a curt termini el mercat nord-americà pot perdre competitivitat, però a la vegada hi ha mercats alternatius, com el Japó, els països del Mercosur o Canadà, més predisposats a les possibilitats que suposen els acords bilaterals i a l’apertura comercial

Castigat per un conflicte aliè que no té res a veure amb l’agroalimentació, és moment perquè el sector agroalimentari treballi unit i coordinar una estratègia d’acció comuna. Això passa per la creació d’una entitat que agrupi i defensi els interessos de les associacions, entitats i agents de la indústria agroalimentària, que enceta un context d’inestabilitat en l’àmbit internacional. Els reptes del sector són els reptes de l’economia catalana i per afrontar-los amb èxit i determinació cal un ens a nivell empresarial que vetlli per al seu conjunt.

Comparteix aquesta notícia