Guia per a l'exportació de vi a Colòmbia
Descarrega el document
Guía para el exportador de vino en Colombia
Colòmbia ofereix als cellers catalans un mercat per explorar, però la primera expedició requereix coordinar tràmits, etiquetes, costos i logística amb l’importador. La Guia per a l’exportació de vi a Colòmbia reuneix els principals aspectes que cal revisar abans d’iniciar aquest procés.
El registre sanitari, una decisió que afecta la relació amb l’importador
Un dels primers passos és comprovar que el soci comercial colombià disposa de la documentació necessària per importar i que el vi pot obtenir el registre sanitari de l’INVIMA. Aquest registre és necessari per comercialitzar begudes alcohòliques a Colòmbia. També cal tramitar la importació i preveure la inspecció sanitària a l’entrada al país.
La guia planteja una qüestió comercial que convé resoldre al començament de la negociació: qui serà el titular del registre sanitari. Aquesta decisió pot condicionar la incorporació de nous importadors i la flexibilitat del celler si, més endavant, vol modificar la seva xarxa de distribució. L’INVIMA indica que les modificacions per afegir un importador les ha de tramitar el titular del registre.
Per això, abans de tancar un acord de distribució, és útil definir les responsabilitats de cada part sobre el registre, les possibles modificacions i la documentació del producte.
Etiquetes adaptades abans de preparar l’expedició
L’etiquetatge és un altre punt que demana planificació. La informació del vi, el registre sanitari, el lot i les advertències exigides al mercat colombià s’han de revisar abans de produir les etiquetes destinades a l’exportació. L’INVIMA identifica, entre les llegendes obligatòries, les relatives als efectes de l’alcohol sobre la salut i a la prohibició de venda a menors d’edat.
Els cellers que utilitzen una mateixa etiqueta per a diversos mercats han de prestar especial atenció a les indicacions que ja hi figuren. L’INVIMA ha publicat criteris específics sobre les etiquetes dels vins procedents de la Unió Europea, inclosa la informació nutricional incorporada a les etiquetes d’origen. Convé validar-ne l’aplicació amb l’importador abans de l’enviament.
Mostres, transport i formació del preu
La guia també dedica un apartat a les mostres comercials. En el cas del vi, la seva tramesa requereix identificar-ne correctament la finalitat i comprovar els tràmits sanitaris aplicables. Preparar aquest pas amb antelació facilita les accions de presentació de producte a potencials compradors, tastos o estudis de mercat.
Pel que fa al transport, l’informe assenyala Cartagena com una opció marítima per a mercaderies destinades a l’interior del país i Buenaventura per a determinades destinacions del sud-oest. Per via aèria, destaca l’aeroport de Bogotà quan la distribució té abast nacional. L’elecció final dependrà de la ubicació de l’importador, el volum de la comanda i els costos de distribució interior.
El preu de venda s’ha de calcular més enllà del cost del vi i del transport internacional. La guia recomana incorporar-hi les despeses de nacionalització, els impostos aplicables, els tràmits, l’emmagatzematge i els marges de distribució. Treballar el preu final amb l’importador permet valorar en quin canal i segment pot competir cada referència abans d’acordar la primera operació.
La guia ofereix, així, un recorregut pràctic per ordenar les decisions d’entrada al mercat colombià. Com que recull dades i imports de 2025, cal contrastar les tarifes i els requisits vigents amb les autoritats competents i l’importador abans de formalitzar una expedició.
