DO Tarragona

Es pot considerar la DO més antiga de Catalunya, perquè tot i que és gairebé segur que l'elaboració de vins a Empúries va ser anterior, autors llatins com Sili Itàlic, Marcial i Plini el Jove lloaven per escrit els vins de la Tarraconense, així que seria la primera marca local amb prestigi per tot el món conegut.

El territori de la DO Tarragona el formen el Camp de Tarragona i bona part de la Ribera d'Ebre.

La superfície plantada de varietats blanques suposa un 83% de la superfície plantada total.

La zona de producció de la DO Tarragona s'estén entre el riu Ebre i la Mar Mediterrània i presenta dues zones clarament diferenciades. La zona del Camp de Tarragona, amb les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp i el Tarragonès, i la zona de la Ribera d'Ebre.

El Camp de Tarragona es caracteritza per muntanyes baixes, terrenys suaument ondulats i rierols naixents a la serralada litoral. El sòl és majoritàriament del miocè, calcari i lleuger. El clima és essencialment mediterrani, temperat, sense canvis extrems de temperatura, amb una mitjana anual de 15ºC i unes precipitacions de 500 mm. Les precipitacions són irregulars i els camps reben anualment al voltant de 2.600 hores de sol.

La comarca de la Ribera d'Ebre és de terrenys terciaris, calcaris i pedregosos, i d'al·luvions quaternaris. Els hiverns són freds, i els estius calorosos i de molta lluminositat. La precipitació mitjana anual és de 385 mm.

Vestigis històrics assenyalen que el raïm es va introduir a Tarragona quan els ibers que poblaven la zona, fins aleshores principalment consumidors de cervesa, van començar el conreu de la vinya i el consum de vi, copiant els costums de les colònies gregues que s'assentaven més al nord de la costa catalana. Això no obstant, l'Imperi Romà fou el veritable impulsor de l'elaboració de vi en aquestes comarques per la seva labor de comercialització a través del port.

Al segle XII, amb la fundació del monestir cistercenc de Santes Creus, es va donar un nou impuls al vinyar local, i s'inicià una recuperació que, malgrat episodis com la plaga de fil·loxera a principis del segle XX, ha arribat fins als nostres dies, gràcies també al cooperativisme, que va ser un moviment molt important a la DO Tarragona i que encara ara aglutina la major part dels viticultors que produeixin raïm al territori de la DO.

El macabeu guanya

Aquesta DO, es caracteritza per la diversitat de vins, sempre amb una marcada influència mediterrània, amb predomini dels blancs sobre els negres i els rosats.

La superfície plantada de varietats blanques suposa un 83% de la superfície total i el 17% correspon a varietats negres. Però la varietat que marca la diferència respecte a la resta, és el macabeu, que per si sol representa un 45% del total, i la DO Tarragona és, de totes les de Catalunya, la que té el percentatge més alt de macabeu respecte a la resta, així que es pot dir que aquesta varietat és una de les senyes d'identitat de la DO.

Els vins blancs són de graduació moderada, aromes afruitades i un cos marcat i agradable. Els rosats són fins, frescos i elegants. Els negres, corporis, càlids i carnosos. Els vins licorosos dolços i els rancis secs, d'aromes i sabors complexos, van tenir un passat gloriós i s'exportaven en grans quantitats, especialment a la Gran Bretanya. Actualment, aquests vins s'estan recuperant, o si més no, el seu consum ha deixat de davallar i comencen a valorar-se com el que són: veritables obres mestres de l'enologia clàssica.