Requisits d’entrada de productes agroalimentaris

Marc regulador de la importació agroalimentària

La importació de productes agroalimentaris a Mèxic està regulada per un conjunt ampli de disposicions sanitàries, fitosanitàries, duaneres i comercials, orientades a garantir la seguretat alimentària i la protecció del consumidor.

El marc legal bàsic està definit per la Ley de Sanidad Vegetal, la Ley Federal de Sanidad Animal, la Ley General de Salud i la Ley de los Impuestos Generales de Importación y Exportación (LIGIE).

Aquestes normatives estableixen els procediments d’autorització, inspecció i comercialització de productes alimentaris importats. Les autoritats competents principals són el Servicio Nacional de Sanidad, Inocuidad y Calidad Agroalimentaria (SENASICA) i la Comisión Federal para la Protección contra Riesgos Sanitarios (COFEPRIS), sota la supervisió de la Secretaría de Agricultura y Desarrollo Rural (SADER) i la Secretaría de Salud.

Font: Secretaría de Economía; SENASICA; COFEPRIS, 2025.

Organismes competents i normativa principal

Els principals organismes responsables del control de les importacions agroalimentàries són:

Les normes principals que regulen la importació i comercialització d’aliments i begudes són:

• NOM-051-SCFI/SSA1-2010, d’etiquetatge d’aliments i begudes no alcohòliques.
• NOM-130-SSA1-1995, per al control microbiològic d’aliments.
• NOM-251-SSA1-2009, sobre pràctiques d’higiene en el processament.

Font: COFEPRIS; Secretaría de Salud; PROFECO, 2025.

Registre i autoritzacions per a importadors

Per importar productes alimentaris a Mèxic és necessari obtenir autoritzacions prèvies i registres oficials:

1. Inscripció al Padrón de Importadores del SAT
   • Requisit obligatori per a totes les persones físiques o jurídiques que desitgin importar.
   • L’actualització és anual i requereix estar al corrent d’obligacions fiscals.
      
2. Permís sanitario d’importación, segons la naturalesa del producte:
   • Productes d’origen animal → autorització de SENASICA.
   • Productes d’origen vegetal → certificat fitosanitari d’origen i inspecció a frontera.
   • Productes processats o compostos → registre i autorització de COFEPRIS.
      
3. Certificat d’origen per acollir-se a les preferències aranzelàries de l’Acord Global UE–Mèxic.

Font: SAT – Servicio de Administración Tributaria; SENASICA; COFEPRIS, 2025.

Requisits sanitaris i fitosanitaris

Els productes d’origen vegetal i animal estan subjectes a inspeccions sanitàries rigoroses per part de SENASICA en el punt d’entrada al país.

1. Productes vegetals:
   • Cal un Certificat Fitosanitari Internacional emès per l’autoritat del país d’origen (en el cas d’Espanya, pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació).
   • Han de provenir de zones lliures de plagues i complir les condicions del Sistema de Medidas Fitosanitarias Mexicanas (SMF).
      
2. Productes animals:
   • S’exigeix un Certificat Zoosanitari Internacional que acrediti l’absència de malalties com febre aftosa o pesta porcina africana.
   • Els establiments exportadors han d’estar autoritzats per SENASICA.
      
3. Productes processats:
   • Han d’anar acompanyats d’un Certificat d’Anàlisi o Certificate of Free Sale i del registre corresponent a COFEPRIS.

Enllaços d’interès:
- COFEPRIS – Permís sanitari d’importació
- SENASICA – Requisits zoosanitaris i fitosanitaris

Font: SENASICA; COFEPRIS; Ministerio de Agricultura d’Espanya, 2025.

Documentació i procediments duaners

Per a la importació de productes agroalimentaris cal presentar davant l’autoritat duanera la documentació següent:

• Pedimento de importación (document oficial duaner).
• Factura comercial amb descripció, valor i origen.
• Llista d’empaquetament (packing list).
• Certificat d’origen (si aplica l’Acord UE–Mèxic).
• Certificat sanitari o fitosanitari segons el producte.
• Permís o registre COFEPRIS/SENASICA.
• Mostra d’etiqueta conforme a la NOM-051.

Les inspeccions poden ser documentals o físiques. Els ports habilitats per a productes alimentaris són Veracruz, Manzanillo, Altamira i Lázaro Cárdenas.

Font: SAT – Aduanas de México; Secretaría de Economía, 2025.

Etiquetatge i llengua obligatòria

Tots els aliments i begudes importats han de complir la NOM-051-SCFI/SSA1-2010, que estableix els requisits d’etiquetatge obligatori en espanyol.

Els elements bàsics inclouen:

• Nom comercial i categoria del producte.
• Llista d’ingredients i contingut net.
• Dades del fabricant o importador.
• País d’origen.
• Data de caducitat o consum preferent.
• Informació nutricional i advertiments (“Exceso de azúcares”, “Exceso de sodio”, etc.).

S’admeten etiquetes adhesives provisionals sempre que compleixin amb la norma abans de la venda al consumidor final.
- NOM-051-SCFI/SSA1-2010 – Etiquetatge d’aliments i begudes no alcohòliques

Font: PROFECO; COFEPRIS, 2024.

Aranzels i acords comercials vigents (UE–Mèxic)

L’Acord Global UE–Mèxic, vigent des del 2000 i actualitzat el 2023, regula el comerç agroalimentari entre ambdues regions.
El 90 % de les partides aranzelàries d’origen europeu estan lliures de drets d’importació.

• Productes com el vi, oli d’oliva, formatges i embotits compten amb reduccions específiques.
• Les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques europees estan reconegudes.
• L’acord preveu mecanismes de cooperació sanitària i fitosanitària per agilitzar certificacions.

- LIGIE/TIGIE – Aranzels i classificació de productes

Font: Comisión Europea – DG TRADE; Secretaría de Economía de México, 2025.

Certificats d’origen i figura de l’exportador autoritzat

Per beneficiar-se de les preferències aranzelàries de l’Acord Global UE–Mèxic, els exportadors catalans han d’acreditar l’origen comunitari mitjançant:

1. Certificat d’origen EUR.1
   • Expedit per les Cambres de Comerç autoritzades (Barcelona, Girona, Lleida o Tarragona).
   • Té validesa per a una sola expedició i s’ha de presentar a duana mexicana amb la mercaderia.
   • Permet aplicar el tipus aranzelari reduït o zero segons l’acord.
      
2. Declaració d’origen de l’exportador autoritzat
   • Alternativa per a empreses que exporten de forma recurrent.
   • Permet fer constar l’origen a la factura sense necessitat de certificat EUR.1.
   • Cal obtenir la condició d’Exportador Autoritzat davant l’AEAT, que comprova el compliment de les regles d’origen.

Ambdós sistemes són reconeguts pel SAT – Aduanas de México, sempre que es compleixin les regles d’origen establertes per l’acord (producció total a la UE o transformació substancial).
Els productes catalans que acreditin origen europeu correcte poden accedir a exempció d’aranzels en categories com vins, oli d’oliva, productes làctics o conserves.

Font: Comisión Europea – DG TRADE; AEAT; Secretaría de Economía de México, 2025.

Conclusions

El marc regulador mexicà per a la importació agroalimentària és transparent, tècnicament exigent i alineat amb els estàndards internacionals.
Tot i la seva complexitat administrativa, ofereix seguretat jurídica als exportadors europeus.

Els aspectes més rellevants per a l’entrada de productes catalans són:

• Compliment estricte dels requisits SENASICA i COFEPRIS.
• Adaptació de l’etiquetatge a la NOM-051-SCFI/SSA1-2010.
• Coneixement del règim preferencial aranzelari UE–Mèxic i ús adequat del certificat EUR.1 o declaració d’exportador autoritzat.
• Coordinació amb importadors locals autoritzats i tràmits previs al Padrón de Importadores.

El correcte compliment d’aquests requisits facilita una entrada fluida, segura i competitiva al mercat mexicà, especialment per a productes catalans de qualitat certificada.

Font: SENASICA; COFEPRIS; SAT; Secretaría de Economía de México; Comisión Europea – DG TRADE, 2025