Restaurants que són ambaixades

Cuiners, empresaris, personal de sala i sumillers nascuts a Catalunya van decidir per qüestions familiars, laborals o de pura aventura, desenvolupar la seva vocació culinària ben lluny. També xefs amb passaport forà, però enamorats del receptari català i de les seves dimensions socials i culturals, van decidir especialitzar-se. I per descomptat, molts xefs de renom i estrella han optat per deixar l'empremta de la seva signatura en destins llunyans. Tots ells, per igual, són un pont cultural, amfitrions que mantenen el patrimoni català viu, tant se val on. Els seus restaurants són ambaixades. 

Residents amb gust català

Xatonada, esqueixada i vins naturals al bell mig de Miami? Sí, és possible gràcies a Deme Lomas i Karina Iglesias, dos dinamitzadors culturals de la restauració que mantenen viva la flama barcelonina més popular, la del barri i la del bar sempre obert a tothom. Sobre rodes, Tumaca és una food truck avalada per la premsa de Los Angeles, macrociutat que recorren Víctor i Sybil Roquin, que es van conèixer fent l'Erasmus i regalen avui felicitat en forma de botifarra, croquetes amb allioli i mandonguilles. En la mateixa urb, un deixeble prodigiós d'elBulli, l'Aitor Zabala, enguany director creatiu del ThinkFoodGroup de José Andrés, exerceix també com a xef a un restaurant de nom ben suggestiu: Somni, que va aconseguir dues estrelles Michelin només un any després de la seva inauguració. Un altre bullinià i fundador del que fou el primer gastrobar de Catalunya, La Estrella de Plata, el veterà Diego López Amat des de Chicago revisa el receptari tradicional a Mercat a la planxa. A Nova York, un petit local anomenat El Born, seleccionat com a Plat Michelin a la guia vermella i regit per l'Elena Manich, sorprèn amb brunchs d'arròs negre i cigaló per tancar. Ells són una representació de la cuina catalana a una banda del continent Americà, però a la contrària trobem molt més, com per exemple l'Òscar Bosch, millor xef 2018 segons les més importants publicacions especialitzades de São Paulo i ambaixador de la cultura i la gastronomia de Barcelona a Amèrica Llatina 2018, que manté ben a dalt el seu restaurant de cuina creativa Tanit, seleccionat com a Bib Gourmand 2019. 

A Sydney, el sumiller Antoni Serra reivindica el terrer català i el formatge de la Garrotxa en un espai amb molt de caliu, La Despensa. Singapur, terra d'acollida de catalans i gourmands, gaudeix d'un local nou, La Cala, gestionat pel xef Eduard Castellarnau; així com ha sigut durant molt de temps l'únic escenari de Pepe Moncayo, xef de l'elogiat Bam!, que ben aviat obre Cranes a Washington. A Kuala Lumpur, David Caral implementa l'oferta del restaurant Mercat Barcelona Gastrobar amb concerts, calçotades i paelles populars. Sobremesa d'Edgar Quesada Pizarro a Corea del Sud presumeix d'arròs amb llamàntol. Volem fins a Berlin per trobar-ne la sopa de peix a l'estil Empordà, confeccionada pel xef Eduard Canet a Begur Cuina Catalana; així com els bunyols de bacallà de l'actor germano-català Daniel Brühl i Atiliano González, responsables de Barraval. A Irlanda una parella de xefs, Anna Cabrera i Vanessa Murphy, preparen bombes de la Barceloneta i crema catalana. I a Rabat, Sa Caleta és el projecte alegre i vital de Pep Garriga, ex-corresponsal de TV3; Paula Casanovas, la xef més jove d'Espanya en aconseguir una estrella Michelin per al seu restaurant; Flip Planas, cuiner exbullinià. Restaurants ben diferents amb un patrimoni comú.

Xefs interestel·lars 

Alguns dels xefs més galardonats de la cuina catalana també gaudeixen de seus culinàries internacionals. Una de les pioneres és Carme Ruscalleda, que tot i haver tancat la seva parròquia d'El Maresme, manté a Sant Pau Tokyo no només el seu esperit, també el reconeixement de dues estrelles Michelin. Un que en sap i molt d'estrelles és Paco Pérez, que lidera establiments que sumen vuit macarons, entre ells Cinco a Berlín, i potser també en un futur als recents Tast, obert amb Josep Guardiola, Ferran Soriano i Txiki Begiristain a Manchester; i el nou de trinca Arco, a Polònia. Albert Adrià va crear el seu ‘pop-up’ 50 Days by Albert Adrià al mític Hotel Café Royal de Londres per tornar dos anys després amb un projecte fixe, Cakes & Bubbles, on combina postres d'execució bulliniana amb vi escumós. A l'altra banda de l'Atlàntic, a Nova York, ell mateix signa conjuntament amb el seu germà Ferran Adrià i el seu excompany de cuina i ara celebritat José Andrés, el colossal i popular Mercat Little Spain, on ofereixen un ventall que inclou productes i receptes catalanes. Un altre bullinià, Alain Devahive, que es va estrenar fa una dècada a Singapur amb el llorejat restaurant Catalunya, ha tornat a la mateixa terra amb Olivia, de tall més casual. En el mateix indret, coronat avui dia com a destí gormand, viatgen constantment dos veterans de la cuina catalana de tall clàssic evolutiu, com són Nandu Jubany, amb Foc; i Carles Gaig, amb Gaig Singapore, on també treballa la seva filla Núria. Igual de consolidats, Ramón Freixa i Sergi Arola exporten el seu enginy a Erre de Cartagena de Indias i a LAB de Lisboa, respectivament.