Breu repàs i comparativa entre els Incoterms 2010 i els de 2020, que es publicaran en breu. Un dels aspectes essencials a ressaltar dels nous Incoterms 2020 és la visió transversal o sistèmica. Es tracta de visualitzar els Incoterms tenint en compte tots els departaments de l’empresa i tenint en compte totes les necessitats logístiques, administratives, normatives i legislatives que afecten la decisió d’utilitzar un Incoterm o un altre. En definitiva, es tracta d’eliminar els riscos i els costos de qualsevol operativa de compravenda internacional. 

Els Incoterms com a tal van ser creats per la Cambra de Comerç Internacional (CCI) l'any 1936. Des de llavors, la comunitat del transport internacional ha estat testimoni de múltiples canvis i noves edicions dels Incoterms, com les de 1953, 1967 i 1976. Però durant els últims 50 anys, aquestes revisions han tingut lloc periòdicament cada deu anys, fent-se efectives a principis de cada dècada i donant lloc als Incoterms 1980, 1990, 2000 i 2010. 

El passat 28 de juliol es feia oficial: després de més de 20 anys de negociació, es presentava la signatura de l'acord comercial entre el Mercosur i la Unió Europea (UE), que entrarà en vigor una vegada sigui ratificat per cadascun dels parlaments dels  28 països que integren la UE i pels quatre socis del Mercosur. Part de la importància de la signatura de l’acord es tradueix en xifres: Mercosur és la 5a major economia fora de la UE, amb un PIB de 2,46 bilions d’euros. Es tracta d’un mercat de més de 263 milions de consumidors, xifra que representa el 3,5% de la població mundial, amb un PIB per càpita de 9.359 € i un 80% del PIB de Llatinoamèrica. 

Les exportacions catalanes d’aliments i begudes als països signants del tractat han suposat 92,77 M€ el 2018. La xifra representa un 0,94% del total de les exportacions d’aliments que realitza Catalunya. Pel que fa a les importacions, el 2018 vam importar de Mercosur productes agroalimentaris amb valor de 984,3 M€, que es reparteixen de la següent manera: llavors (36,2%), cereals (23,2%), cafè (5,3%), fruita (3,6%), peix i marisc (1,4%) i greixos (1,3%). 

L’entrada en vigor del tractat de lliure comerç Mercosur-Unió Europea podria suposar un estalvi d’11,9 milions d’euros per a la indústria agroalimentària catalana. L’acord comercial, encara per ratificar, es traduirà en la desaparició total o gradual de les taxes aranzelàries, beneficiant sectors clau en les exportacions catalanes, com els dels vins i caves, l’oli d’oliva i productes carnis. 

Consum mitjà de productes agroalimentaris per persona a Catalunya

Visió general de com es fragmenta la despesa en productes alimentaris a Catalunya en funció de la seva categoria. 

Creixement agroalimentari al món

El sector agroalimentari al món compta amb un gran potencial i perspectives de creixement. Es preveu un augment de la demanda i la despesa global i és un potent focus d’inversió. 

Catalunya és la regió millor valorada pel Financial Times per a la inversió estrangera. El sector agroalimentari copa el 12,9% del total d’inversions estrangeres que es realitzen a Catalunya. 

Catalunya ha incrementat les seves exportacions agroalimentàries un 4,02% en el primer semestre de 2019 i assoleix per primera vegada el superàvit comercial en matèria agroalimentària. 

Les empreses exportadores d’aliments i begudes han anat creixent de forma important en el període 2007-2017, fins a assolir les 5.933 empreses el 2017, un 1,23% més que el 2016. En 10 anys s’han incrementat les empreses exportadores d’aliments i begudes en un 42,14%.