Oportunitats per exportar ingredients i matèries primeres al Japó
Aquest informe analitza les oportunitats que ofereix el mercat japonès per a les empreses catalanes del sector alimentari dedicades a la producció d'ingredients i matèries primeres. El Japó s'enfronta a limitacions geogràfiques i a una notable escassetat de recursos naturals, fet que el converteix en un gran importador d'aquest tipus d'aliments per a la seva indústria alimentària.
La taxa d'autosuficiència alimentària del Japó va caure a un mínim històric del 58% en termes de valor de producció durant l'any fiscal 2022, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Silvicultura i Pesca del Japó. Aquestes xifres evidencien la magnitud del mercat japonès i la seva dependència de les importacions per abastir la seva indústria alimentària, fet que representa una oportunitat significativa per a les empreses catalanes.
Tanmateix, tot i que el Japó importa el 42% de les seves necessitats alimentàries, sorprèn que només al voltant del 5% dels productes comercialitzats als supermercats siguin internacionals. La major part de les importacions es concentren en matèries primeres i productes semielaborats destinats a la indústria alimentària local.
Panorama del mercat japonès
El Japó, quarta economia mundial amb un PIB nominal d'aproximadament 5 bilions de dòlars, compta amb 125 milions d'habitants que s'enfronten a un ràpid envelliment i a una baixa taxa de natalitat, factors que impacten en les tendències de consum i en la demanda d'aliments. El 2024, la renda per càpita se situa al voltant dels 34.000 dòlars, reflectint uns ingressos mitjans-alts, tot i que el país afronta desafiaments com una elevada deute pública del 250% del PIB, principalment sostinguda per institucions nacionals. El mercat laboral mostra una taxa d'atur baixa del 2,5%, però amb problemes com la baixa participació femenina i l'ocupació precària, que limiten la productivitat i el creixement a llarg termini. L'augment dels preus al consumidor, influenciat per la debilitat del iens i l'alça dels costos d'importació en sectors clau com l'energia i els aliments, ha modificat els hàbits de consum, tot i que s'espera que la inflació es mantingui al voltant del 2% a finals de 2024.
El Japó també s'enfronta a limitacions geogràfiques i a una escassetat de recursos naturals, cosa que el converteix en un importador significatiu per satisfer les seves necessitats energètiques i alimentàries. La taxa d'autosuficiència alimentària, en termes calòrics, se situa al voltant del 38%, indicant que el país produeix poc més d'un terç de les calories que consumeix la seva població. En termes de valor de producció, la taxa és del 58%, cosa que demostra una dependència rellevant de les importacions per cobrir la demanda interna.

La depreciació del iens ha augmentat el cost de les importacions, encarit els productes estrangers i afectat les empreses locals dependents de productes importats. No obstant això, aquesta situació ha incentivat els importadors japonesos a buscar proveïdors internacionals més competitius i productes amb major valor afegit per compensar l'augment dels preus.
Anàlisis del mercat d'ingredients i matèries primes al Japó
El Japó és autosuficient en un nombre limitat de productes alimentaris, destacant especialment en l'arròs, que constitueix l'aliment bàsic i del qual produeix el 98% del consum intern, amb unes importacions mínimes. Altres productes amb alta autosuficiència inclouen els ous i productes avícoles, el te (sobretot el te verd), la llet i les verdures fresques, que cobreixen gran part de la demanda interna. Tot i això, la producció local només cobreix el 40% del consum de carn i el 50% del peix.
El 2023, segons Trade Economics, les importacions alimentàries del Japó reflecteixen la seva forta dependència de proveïdors estrangers. Les principals categories d'importació són peixos i mariscs (10.040 milions de dòlars), carn i derivats (9.880 milions), cereals (8.130 milions) i preparacions de carn, peix i marisc (5.770 milions), entre altres. Els principals països proveïdors són la Xina, els Estats Units, Corea del Sud, Tailàndia i el Brasil.
Aquestes xifres evidencien la magnitud del mercat japonès i la seva dependència de les importacions, principalment d'ingredients i matèries primeres essencials per a la seva indústria alimentària, més que de productes acabats per al consum directe.
El sector de la Industria Alimentària al Japó
La indústria alimentària japonesa és un pilar fonamental de l'economia nacional, contribuint de manera significativa al Producte Interior Brut (PIB) i proporcionant ocupació a milions de persones. Equival a 42,5 bilions de iens, aproximadament un 10% del PIB del país. El sector està dominat per gran corporacions.
Exemples de productes per a la indústria alimentària que el Japó importa en grans quantitats:
- Carns
- Peixos
- Cereals, farines, productes de forneria i pastisseria semielaborats i congelats
- Fruites i verdures. Per protegir els cultius japonesos de la "mosca mediterrània", l'exportació de fruita i de gairebé totes les verdures fresques a Japó des d'Europa està prohibida, però es poden exportar sucs, cremogenats, així com verdures i fruites congelades, deshidratades, en conserva o adobades.
- Fruits secs
- Most de raïm concentrat, vi a granel
- Oli d'oliva a granel
- Herbes i espècies
- Extractes de fruites i verdures
- Productes derivats de la llet: llet en pols, sèrum, quall, proteïna
- Productes derivats de l'ou: clara líquida, rovell líquid, proteïna
- Additius: conservants, gelificants, colorants
Estratègies per accedir al mercat japonès
El Japó és autosuficient en un nombre limitat de productes alimentaris, destacant especialment en l'arròs, que consti
Aliança amb importadors especialitzats. Per accedir al mercat japonès, és essencial col·laborar amb importadors especialitzats en la indústria alimentària, ja que gairebé cap empresa del sector realitza importacions directes. Aquests importadors coneixen de primera mà les necessitats dels fabricants d'aliments, les preferències dels consumidors i les tendències del sector, ajudant a navegar per les regulacions i establint connexions amb distribuïdors i altres actors rellevants. També proporcionen especificacions detallades per ajustar els productes a les exigències del mercat.
Participació en fires especialitzades. Una manera efectiva de trobar importadors és assistir com a expositor a fires especialitzades. Una de les més rellevants es la Foodex Japan.
Estudi de la regulació japonesa. És necessari conèixer les normatives sobre additius, fitosanitaris residuals, homologacions per a certs productes, especialment càrnics, i la documentació requerida per a l'exportació.
Coneixement i compliment de normatives. El Japó té estàndards estrictes en matèria de seguretat alimentària i qualitat. Els importadors sovint realitzen una homologació mitjançant visites i inspeccions a la fàbrica. Les accions recomanades inclouen obtenir certificacions com ISO 22000 o HACCP i preparar tota la documentació necessària, incloent-hi certificats d'origen i anàlisis de laboratori.
És fonamental respectar les costums i pràctiques de negocis japoneses, mantenint una comunicació fluida i transparent amb els clients.
Avantatges d'exportar ingredients i productes semielaborats
- Menors barreres d'entrada: Els ingredients i productes semielaborats solen enfrontar menys restriccions regulatòries que els productes finals, especialment pel que fa a l'etiquetatge i les certificacions per al consumidor final.
- Adaptació a especificacions tècniques: Els importadors japonesos proporcionen especificacions detallades sobre les característiques del producte, com dimensions, formats d'embalatge i estàndards de qualitat, facilitant que els exportadors catalans adaptin els seus productes a les necessitats del mercat.
- Reducció de costos de màrqueting i promoció: No cal invertir tant en marca, embalatge atractiu o campanyes publicitàries dirigides al consumidor final, reduint així les despeses associades.
Aquest article ha estat realitzat prenent com a font l'informe "Oportunitats per Empreses Catalanes d'Ingredients i Matèries Primes al Mercat Alimentari Japonès" elaborat per Argos Consulting Network.
