L'impacte de la guerra d’Iran sobre el sector agroalimentari català a l’Orient Mitjà

Introducció i marc general

L’Orient Mitjà representa, per Catalunya, el 3,64% del total exportat al món en alimentació, i l’any 2025 aquestes exportacions van incrementar un 39% en valor respecte al 2024. Aquest creixement confirma que la regió s’ha consolidat com un mercat estratègic per al sector agroalimentari català, gràcies a una combinació de dependència alimentària estructural i demanda creixent de productes transformats.

Actualment, 148 empreses catalanes exporten regularment aliments a Orient Mitjà.

El conflicte bèl·lic iniciat a finals de febrer de 2026 entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha alterat de manera dràstica l’estabilitat geopolítica regional. La regió ha viscut un tancament de l’espai aeri, atacs a països del Golf, interrupció del trànsit marítim i afectacions greus a l’Estret d’Hormuz, un punt per on transita el 20% del petroli mundial i una part substancial del gas natural liquat. Com a conseqüència immediata, el petroli ha augmentat un 15% i el gas fins a un 70% en pocs dies.

Aquest xoc energètic i logístic té impactes directes sobre les exportacions catalanes, amb especial rellevància per als sectors dependents de cadena del fred. Així i tot, la naturalesa del mercat alimentari del Golf fa que la demanda interna no disminueixi, sinó que es reforci mitjançant polítiques de seguretat alimentària i augment de reserves. És evident, però que hi haurà increments de costos logístics i assegurances, retards mitjans d’entre 10 i 15 dies i possible priorització d’aliments.

Efectes geopolítics i logístics sobre el subministrament agroalimentari

El tancament de l’espai aeri, la cancel·lació generalitzada de vols i els atacs a petroliers a l’Estret d’Hormuz han interromput la mobilitat de mercaderies. La desviació forçosa de les rutes marítimes cap al Cap de Bona Esperança allarga entre una i tres setmanes el temps de trànsit entre Àsia i Europa. Aquest canvi logístic afecta també les rutes de connexió amb ports del Golf, ja que els vaixells i contenidors es desalineen i els ports operen amb congestió.

L’augment del risc ha fet incrementar les primes d’assegurança de manera molt significativa, i la combinació de recorreguts més llargs, combustible més car i assegurances encarit el transport agroalimentari. Aquest impacte logístic és especialment crític per als productes frescos, refrigerats o d’alta rotació temporal, mentre que els productes processats o de llarga vida útil presenten més resiliència.

Estructura del comerç agroalimentari català a l’Orient Mitjà

L’Orient Mitjà constitueix un mercat de creixement robust per a l’agroalimentari català, amb una estructura clarament orientada cap a productes elaborats i ingredients. Concentra més de 615 M€ d’exportacions el 2025 i mostra increments sostinguts a doble dígit en l’últim any, que en conjunt varen ser del 39% en valor respecte de 2024.

Els principals mercats de l’Orient Mitjà presenten dinàmiques diferenciades, però, en general, mostren un comportament positiu per a les exportacions agroalimentàries catalanes. L'Aràbia Saudita, amb 168,75 M€ exportats i un creixement del +56,82%, consolida el seu rol com a mercat més rellevant de la regió, impulsat per l'augment del consum de productes processats, l'expansió del retail modern i les oportunitats derivades de les polítiques de transformació econòmica. Els Emirats Àrabs Units (138,10 M€; +53,99%) continuen actuant com a hub logístic i comercial de referència, amb una demanda consistent de productes de qualitat orientats tant al consumidor final com al canal horeca i al segment premium. En tercer lloc, Israel (57,19 M€; +19,44%) manté un creixement considerable, tot i les seves exigències reguladores, especialment en matèria de certificació kosher i controls sanitaris.

En el conjunt d’Orient Mitjà, hi exporten regularment 148 empreses catalanes. Destaquen les exportadores a Emirats Àrabs (127), Aràbia Saudita (77) i Israel (65).

Exportacions agroalimentàries catalanes a l’Orient Mitjà (2025)

^{Font: Prodeca amb dades d’AEAT}

L’estructura d’exportació agroalimentària catalana a l’Orient Mitjà mostra una clara concentració en producte elaborat i de valor afegit, amb presència intensa en horeca, indústria alimentària i retail modern — Extractes, essències, ingredients i preparacions alimentàries: 130,6 M€, Dolços, cacau, confiteria, cafè i te: 71,5 M€, Sucs, aigües i altres begudes no alcohòliques (35,4 M€), Snacks, cereals processats i fruits secs: 31,3 M€ —, que representen gairebé la meitat de les exportacions (301 M€ fine food).

Destaca també l’exportació de cereals i molineria, principalment farratges per alimentació animal amb gairebé 139M€.

Pel que fa a la fruita, la regió absorbeix 16,3 M€, destacant pomes (7,5 M€) i peres (3,6 M€). És un mercat sensible a qualitat, estabilitat i marca origen, però també exposat a la logística, i molt vulnerable als retards de cadena del fred, on s’hi suma l’elevada competència de Turquia, Iran, Sud-àfrica, Xile i Itàlia.

L’oli d’oliva, amb 6,2 M€, mostra una presència encara reduïda respecte al potencial regional, però representa un segment amb capacitat d’expansió en estrats premium, especialment en retail modern dels Emirats i l'Aràbia Saudita. 

El vi manté 6,2 M€, amb exportacions condicionades pel marc regulatori en diversos mercats de la regió i concentrades principalment als EAU, Qatar i Bahrain. Israel, amb 2,5 M€, constitueix un mercat amb una dinàmica diferenciada dins la regió.

Els embotits i elaborats de porcí s’exporten pràcticament del tot al Líban (8,7 M€), on es dirigeixen principalment a segments específics de la població, mentre que en la major part de mercats de la regió la demanda se centra en productes halal.

Cal tenir en compte que els elaborats carnis de La Piara són considerats com productes d’origen libanès, perquè es van incorporar al mercat de forma massiva fa 50 anys, i es reexporten als mercats halal de la regió. Aquests són principalment xarcuteria derivada d’aviram.

Impacte per subsectors

Els productes processats, ingredients i multiproducte (fine food) són els que presenten més resiliència en un context de disrupció logística, ja que poden tolerar increments de temps de trànsit i permeten un major estocatge per part dels importadors. A més, en un escenari de crisi, els governs del Golf tendeixen a reforçar reserves alimentàries, la qual cosa potencia encara més la demanda de producte estable.

La fruita fresca, el peix, els làctics i la carn refrigerada són els segments més afectats. Reducció de vols, congestió portuària, primes d’assegurança elevades i manca de contenidors refrigerats poden reduir o fins i tot interrompre temporalment algunes línies d’exportació.

Els cereals i molineria, malgrat ser estables en demanda, poden perdre competitivitat per l’increment del cost del transport marítim, atès el seu baix marge estructural.

El cert és que hi ha oli d’oliva fins a dir prou en tots els mercats de la regió, per molt que diguin els informes que hi ha recorregut, els operadors es resisteixen a incorporar noves referències.

L’oli d’oliva és un producte amb una presència consolidada a la regió, amb un mercat madur i orientat principalment cap a productes d’origen reconegut i de qualitat.

Comportament de la demanda i política d’importació dels països del Golf

El conflicte no necessàriament ve associat a una reducció de la demanda alimentària als països del Golf. Quan es produeixen disrupcions regionals, els governs i importadors incrementen reserves alimentàries i diversifiquen proveïdors.

Aquesta reacció institucional afavoreix exportadors europeus per proximitat política, fiabilitat normativa i estabilitat sanitària i logística, davant del risc percebut en rutes asiàtiques o en subministradors menys previsibles. Això significa que, malgrat la inestabilitat logística, la demanda agroalimentària no es contrau, sinó que es reorganitza. 

Si bé és cert que hi ha importacions de productes processats, també cal tenir present que cada vegada més s’importen matèries primeres i ingredients, perquè la producció pròpia es troba en expansió. L’expansió fa que, alhora, es diferenciï entre producció local i producció importada; fins a la data, la producció importada d’origen europeu és més apreciada en termes de preu.

En un context d’inflació alimentària i tensions logístiques, els productes processats, ingredients estables, oli premium i fine food es mantenen com segments prioritaris per l’importador, ja que permeten estocatge, rotació lenta i previsible i menor dependència de la cadena del fred.

A mesura que el conflicte evoluciona, podem esperar una reconfiguració parcial de rutes comercials. Qatar i altres països ja exploren rutes alternatives terrestre-mar Roig-Aràbia Saudita, i alguns importadors aposten per hubs fora del Golf, com ports mediterranis o del Mar Roig, que a mitjà termini podrien apropar la cadena logística mediterrània i catalana a un entorn de menor risc. La regió, lluny de reduir importacions agroalimentàries, prepara un reforç de la seguretat alimentària que implica diversificar orígens, ampliar contractes i establir relacions comercials més estables i menys dependents d’un únic corredor marítim.

Conclusions

L’impacte de la guerra de l'Iran sobre el sector agroalimentari català és profundament asimètric. Els productes elaborats, ingredients i multiproducte —que constitueixen la base de la nostra exportació a la regió— mostren una resiliència elevada. En canvi, la fruita fresca, els productes refrigerats i els sectors més dependents de logística sensible pateixen un risc de desacceleració temporal.

Europa —i dins d’Europa, Catalunya— es percep com un origen segur, regulat i estable. Existeix la necessitat de diversificar rutes logístiques, consolidar relacions amb importadors que disposin de capacitat d’estocatge, aprofundir en segments estables de demanda i aprofitar la percepció de Catalunya com a origen fiable en un mercat altament dependent d’importacions.