Context demogràfic

De L’Aràbia Saudita compta amb una població estimada de 34,5 milions d’habitants (2025), amb un creixement demogràfic moderat però sostingut. Es tracta d’una població marcadament jove, amb més del 63% dels ciutadans menors de 30 anys, fet que configura una demanda interna dinàmica i amb canvis en els hàbits de consum. Tot i que el país ha experimentat una reducció del creixement natural en els darrers anys, l’esperança de vida ha augmentat progressivament, situant-se actualment al voltant dels 75 anys, com a resultat de millores sanitàries i socials. Aquest perfil demogràfic presenta reptes i oportunitats en àmbits com la formació, l’ocupació, la salut i el consum alimentari.

Pel que fa a la composició, gairebé un terç de la població són expatriats, principalment d’Àsia del Sud, Sud-est Asiàtic, el Pròxim Orient i també d’Occident, fet que genera un mosaic cultural i de consums molt diversificat. Les unitats familiars solen ser nombroses, amb un model familiar tradicional extens, tot i que les llars urbanes més petites són cada cop més comunes. El nombre mitjà de membres per llar se situa entre 5 i 6 persones, encara que a les ciutats grans com Riad o Jiddah es detecta una tendència creixent cap a llars nuclears i consum individualitzat, especialment entre la població jove. Aquesta estructura demogràfica i social influeix directament en el tipus, la quantitat i la presentació dels productes agroalimentaris consumits al país.

Regions econòmiques

L’Aràbia Saudita està administrativament dividida en 13 regions (manātiq), cadascuna governada per un emirat provincial nomenat pel rei. No obstant això, a nivell econòmic, el Regne ha adoptat una estratègia de desenvolupament territorial més funcional, basada en clústers sectorials i zones especials, en el marc de la Saudi Vision 2030, que té com a objectiu diversificar l’economia i reduir la dependència del petroli.

Principals àrees econòmiques d’interès per al sector agroalimentari

1. Regió de Riad (Al-Riyadh)

• És la capital administrativa i política del Regne. Amb més de 7 milions d’habitants, concentra bona part del consum nacional, especialment en productes importats de gamma mitjana i alta.
• Acull el Riyadh International Convention & Exhibition Center (RICEC), seu de les principals fires internacionals com el Saudi Food Show o Foodex Saudi.
• A nivell logístic, compta amb el King Khalid International Airport, que facilita la distribució de productes per via aèria, i connectivitat terrestre estratègica amb la resta del país.

2. Província Oriental (Ash-Sharqiyah)

• Ciutats com Dammam, Khobar i Jubail tenen un pes rellevant com a porta d’entrada marítima per a les importacions alimentàries, a través del Port King Abdulaziz.
• Jubail, a més, forma part del National Industrial Development and Logistics Program (NIDLP), amb infraestructures logístiques d’alt nivell i zones industrials que fomenten la transformació agroalimentària i la logística de fred.
• El mercat de consum s’enfoca sobretot al segment de treballadors estrangers i classes mitjanes amb poder adquisitiu mitjà-alt.

3. Regió de la Meca (Makkah), especialment Jeddah

• Jeddah és la ciutat més oberta comercialment i culturalment del país. El Port Islàmic de Jeddah canalitza més del 65% de les importacions no petrolieres, incloses les alimentàries.
• Hi trobem centres de distribució i magatzems frigorífics claus per a l’entrada de productes agroalimentaris importats.
• És també una ciutat amb una forta influència d’expatriats, especialment d’origen asiàtic, la qual cosa condiciona la demanda de determinats productes.

4. Regió del Mar Roig i projectes estratègics (NEOM, Red Sea Project, AMAALA)

• Aquesta zona està experimentant un desenvolupament accelerat com a pol turístic i logístic.
• El projecte NEOM, amb una inversió prevista de més de 500.000 milions de dòlars, inclou una ciutat alimentada 100% per energia renovable, zones agrícoles verticals i un ecosistema altament tecnificat, amb gran demanda de food tech, productes orgànics i sostenibles.
• The Red Sea Project, per la seva banda, desenvolupa una àmplia xarxa hotelera d’alt standing que consumirà productes gourmet i exclusius.

5. Zones econòmiques especials i clústers agroindustrials

El govern saudita ha creat zones franques i clústers destinats a atraure inversió estrangera directa en sectors com la indústria alimentària. Destaquen:

• King Abdullah Economic City (KAEC), al nord de Jeddah, amb accés directe al port de King Abdullah, especialitzada en manufactura i distribució.
• Riyadh Integrated Industrial City i altres ciutats industrials gestionades per la Saudi Authority for Industrial Cities and Technology Zones (MODON), que inclouen parcs logístics amb facilitats per a la manipulació alimentària, emmagatzematge frigorífic i processos de reexportació.

Conclusió

La distribució geoeconòmica del territori saudita exigeix una estratègia d’entrada segmentada. Per a productes de consum massiu, el focus ha d’estar a Riad i Jeddah. Per a productes gourmet o d’alt valor afegit, les zones hoteleres i turístiques del Mar Roig seran clau. La capacitat logística i la presència d'importadors en aquestes regions determina el cost i la viabilitat de la distribució.