18.12.19

Dieta mediterrània

La dieta mediterrània no respon només al règim alimentari comú entre els països que comparteixen mar, també és el conjunt singular de coneixements, receptes, tècniques, cultius, pesca, ramaderia, rituals, tradicions i sociabilitat que preserven.

L'acte de menjar condiciona la vida diària i la salut dels habitants de la conca, des de l'economia fins a les festes, tant en l'àmbit domèstic com l'extern, i en conseqüència és identitat i patrimoni, literalment, perquè la Unesco va acceptar en el 2013 la seva inscripció com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La cuina catalana compleix amb tots el requisit i per aquest motiu és un dels epicentres de la dieta mediterrània

 

Foment del treball agrari, ramader i pesquer 

La superfície de cultiu de Catalunya cobreix un 25% del territori, corresponent a 48.891 explotacions agrícoles, de les quals, un 88% són dirigides per persones físiques. La major part de l'espai agrícola es destina al cereal, l'olivera i als farratges, seguits en empat per la vinya i els fruits de closca, la fruita dolça, l'arròs i els cítrics. Pel que fa a la pesca, són 732 embarcacions les que timonegen al Mediterrani i ancoren a 34 ports del litoral, amb captures on predominen el peix blau, el peix blanc, els cefalòpodes i els crustacis. Respecte a la ramaderia, les explotacions es reparteixen per les quatre províncies i es divideixen en apícoles, aviram i conill, boví de llet, boví de carn, oví i cabrum, i porcí. En resum, el ventall del primer sector de Catalunya ofereix tots els productes bàsics que abraça i promou la dieta mediterrània. 

 

La piràmide

La cèlebre i temuda piràmide nutricional és en realitat una guia de freqüència amb el poder de canviar el nostre estil de vida. Sens dubte, com més ens apropem a les seves proporcions, més garantia de gaudir una vida saludable tindrem. Així i tot, no és una quimera, sinó un mirall al rebost natural, sense manipulació industrial, del que disposem a Catalunya. Tots els ingredients neixen a la nostra terra i segons les xifres del Departament d'Agricultura, el terme mitjà de consum s'aproxima bastant al consensuat pels experts, fins i tot, s'ha incrementat en els darrers anys la ingesta de fruites i verdures. L'oli d'oliva verge extra, ubicat al cor de la piràmide, és el denominador comú a la major part de les preparacions culinàries i el pa, la pasta, els arrossos i altres cereals predominen als nostres menús setmanals. 

 

Cuinar, transmetre i menjar junts

La forma de relacionar-nos és també decisiva per a l'alimentació i la cuina és un espai revolucionari per canviar el nostre entorn. Cuinar junts significa gaudir d'un procés amb incidència directa en l'economia, puix que implica escollir els ingredients amb cura i això ens empeny cap als productors, els mercats i les tendes de proximitat. També té una conseqüència antropològica, que és la transmissió del coneixement intergeneracional, a partir d'escoltar consells i històries que només trobarem a casa, que són part d'una herència familiar i comunitària que reivindica l'enginy, la ciència, el gust i les arrels al territori de qui ha gestionat els àpats i, en molts casos, la fam. Seure a taula, compartir viandes, brindar, agrair l'aliment al cuiner o cuinera, servir i recollir plats són fets diaris que posen els fonaments de valors que la mateixa Unesco subratlla, com l'hospitalitat, el diàleg i el respecte. Una pràctica patrimonial que enllaça també amb el poble quan gaudeix plegat de tradicions i festivitats que respecten els cicles, els costums i la història mútua. Succeeix el mateix quan es mantenen petits àpats com les calçotades o els aperitius dominicals amb la resta de família, els amics o els veïns, perquè alçar el porró o omplir un gotet de vermut (o de most) és un cavall de Troia que arrossega cap a altres aliments de la terra, referma la convivialitat i garanteix la unió. 

Comparteix aquesta notícia