Normativa alimentària en comercialització

Marc regulador de la comercialització alimentària

La comercialització d’aliments i begudes a Mèxic està sotmesa a un marc legal complex però altament estructurat, orientat a garantir la seguretat alimentària, la protecció del consumidor i la informació transparent dels productes.

Les principals lleis que regulen aquesta activitat són:

• Ley General de Salud, que estableix les bases de la seguretat sanitària i la higiene alimentària.
• Ley Federal de Protección al Consumidor, que regula la informació, publicitat i etiquetatge.
• Ley Federal sobre Metrología y Normalización, que dona origen a les Normes Oficials Mexicanes (NOMs).

Aquest marc normatiu és complementat per disposicions específiques de COFEPRIS i PROFECO, organismes que supervisen el compliment d’aquestes lleis al mercat mexicà.

Font: Secretaría de Salud, Secretaría de Economía, PROFECO, 2025.

Competències de COFEPRIS i PROFECO en control de mercat

La COFEPRIS (Comisión Federal para la Protección contra Riesgos Sanitarios) és l’organisme responsable de vigilar la seguretat i innocuïtat dels aliments una vegada estan al mercat.

Les seves funcions principals inclouen:

• Autoritzar la comercialització d’aliments processats, suplements i begudes.
• Supervisar additius, contaminants i residus químics.
• Realitzar inspeccions en establiments de transformació i venda.
• Retirar productes que representin risc sanitari.

La PROFECO (Procuraduría Federal del Consumidor), per la seva banda, controla la veracitat de la informació comercial i publicitària.

S’encarrega de:

• Verificar que l’etiquetatge compleixi amb la NOM-051-SCFI/SSA1-2010.
• Vigilar que les declaracions nutricionals i publicitàries siguin certes.
• Sancionar pràctiques enganyoses o missatges que puguin confondre el consumidor.

Font: COFEPRIS; PROFECO; Secretaría de Salud, 2025.

Etiquetatge comercial i informació al consumidor

Un cop el producte ja està autoritzat per a la seva venda, l’etiquetatge s’ha d’ajustar estrictament a la NOM-051-SCFI/SSA1-2010, que regula la presentació, informació i format dels aliments i begudes no alcohòliques preenvasats.

Aquesta norma exigeix que les etiquetes incloguin:

• Nom comercial del producte i descripció clara.
• Llista completa d’ingredients en ordre decreixent de pes.
• Contingut net i unitats del Sistema Internacional.
• Dades de l’importador i fabricant.
• País d’origen.
• Informació nutricional i valor energètic.
• Advertències frontals (“Exceso de azúcares”, “Exceso de sodio”, etc.) quan s’excedeixen els límits de la Secretaria de Salut.

Des de 2020, la norma incorpora un etiquetatge frontal d’advertència obligatori, que busca informar de manera clara sobre el contingut de nutrients crítics.

Aquesta mesura ha tingut un fort impacte en el disseny d’embalatges i estratègies de màrqueting de productes importats.

Font: NOM-051-SCFI/SSA1-2010; Secretaría de Salud; PROFECO, 2025.

Claims nutricionals i de salut, i restriccions publicitàries

La comunicació comercial dels aliments està regulada per la Ley General de Salud i per la NOM-086-SSA1-1994, que defineix els criteris per utilitzar claims nutricionals o de salut.

Només es permeten declaracions del tipus “font de fibra”, “baix en greix” o “sense sucre afegit” si el producte compleix els paràmetres tècnics establerts per COFEPRIS.

Els claims sobre beneficis per a la salut (“ajuda a reduir el colesterol”, “millora el sistema immunològic”) necessiten avaluació prèvia i autorització sanitària.

En publicitat:

• Està prohibit suggerir propietats terapèutiques o curatives.
• No es poden utilitzar imatges o textos que indueixin a error sobre la composició.
• Els productes dirigits a nens tenen restriccions específiques en televisió i mitjans digitals segons la Guía de Publicidad de Alimentos y Bebidas para Población Infantil (COFEPRIS, 2022).

Font: COFEPRIS; NOM-086-SSA1-1994; Secretaría de Salud, 2025.

Additius, ingredients i contaminants permesos

Els additius i ingredients utilitzats en la producció o transformació d’aliments han d’estar inclosos a les llistes oficials de la NOM-130-SSA1-1995 i la NOM-251-SSA1-2009.

• La NOM-130 regula límits màxims de microorganismes i criteris microbiològics.
• La NOM-251 estableix pràctiques d’higiene obligatòries en la manipulació, emmagatzematge i transport.
• Els límits de residus químics o contaminants (metalls pesants, pesticides, micotoxines) són controlats per COFEPRIS a través d’inspeccions periòdiques.

Els productes que no compleixin amb aquests requisits poden ser retirats immediatament del mercat i, en casos greus, es poden aplicar multes i suspensions de comercialització.

Font: COFEPRIS; Secretaría de Salud; NOM-130-SSA1-1995; NOM-251-SSA1-2009, 2025.

Control i sancions per incompliment

El sistema mexicà de control de mercat alimentari es basa en inspeccions programades i aleatòries dutes a terme per COFEPRIS i PROFECO.
Aquestes institucions poden aplicar mesures com:

• Amonestacions i multes econòmiques.
• Immobilització o destrucció de productes no conformes.
• Suspensió temporal d’activitats comercials.
• Retirada d’autoritzacions sanitàries en casos de risc per a la salut.

Les sancions econòmiques poden arribar fins a 100.000 Unitats de Mesura i Actualització (UMA), segons la gravetat de l’incompliment.

Les empreses importadores i distribuïdores tenen dret a presentar recurs administratiu davant la Secretaría de Salud o la PROFECO.

Font: Ley General de Salud; Ley Federal de Protección al Consumidor; COFEPRIS; PROFECO, 2025.

Conclusions

La normativa mexicana en matèria de comercialització alimentària és completa, rigorosa i harmonitzada amb els estàndards internacionals.

Tot i la seva complexitat, proporciona un entorn legal estable per a empreses exportadores europees i catalanes.

Els punts clau per a la correcta comercialització són:

• Respectar la NOM-051 d’etiquetatge i la NOM-086 de declaracions nutricionals.
• Assegurar que els additius i ingredients compleixin la NOM-130 i la NOM-251.
• Evitar claims publicitaris enganyosos o sense autorització prèvia.
• Mantenir una coordinació estreta amb importadors, COFEPRIS i PROFECO.

El compliment d’aquest marc normatiu és fonamental per consolidar la presència dels productes catalans al mercat mexicà i mantenir la confiança dels consumidors.

Font: COFEPRIS; PROFECO; Secretaría de Salud; Secretaría de Economía, 2025.