Economia i finances

L’economia mexicana va tancar el 2024 amb un creixement del 3,2 % del PIB, impulsat per la demanda interna i la inversió privada, amb un PIB total proper als 1,7 bilions de dòlars i un PIB per càpita d’uns 12.970 €, consolidant el país com una de les principals economies de Llatinoamèrica. La inflació es va situar al voltant del 4,4 %, per sobre de l’objectiu del Banc de Mèxic, que ha mantingut una política monetària restrictiva amb tipus d’interès elevats per contenir les pressions inflacionàries. Actualment la taxa de referència és del 7,25 %, amb previsions de reducció gradual si la inflació continua moderant-se cap al rang del 3,7–3,9 % a finals de 2025, fet que podria afavorir una millora del crèdit i del consum intern. Tot i aquesta moderació esperada, la volatilitat dels preus dels aliments i l’energia continua sent un risc latent que pot afectar la despesa de les llars i els costos logístics, mentre que la política fiscal manté un marge limitat per estimular la demanda a causa de la pressió sobre la despesa pública i la necessitat de sostenir l’estabilitat pressupostària.

Pel que fa al mercat laboral, la taxa d’atur es manté en nivells baixos, entorn del 3 %, una de les més competitives de la regió, i els salaris reals han mostrat una recuperació sostinguda, incrementant la renda disponible, encara que els costos financers elevats i la incertesa sobre la inversió privada limiten una expansió més robusta. Les projeccions per al 2025 apunten a una desacceleració del creixement, amb estimacions que oscil·len entre el 0,5 % i l’1 %, condicionades per l’enduriment monetari, la debilitat de la demanda interna i la dependència del comerç amb els Estats Units, que continua sent el principal soci comercial i un factor crític per a l’activitat industrial i exportadora. Malgrat aquest escenari més moderat, el sistema financer mexicà mostra resiliència i solidesa, amb una banca ben capitalitzada i capacitat per absorbir shocks externs, fet que aporta confiança a inversors i operadors internacionals, tot i que persisteixen riscos associats a la volatilitat global, la possible fluctuació del tipus de canvi i la incertesa sobre el preu del petroli, que continua sent un element clau per a les finances públiques.

En conjunt, Mèxic afronta el 2025 amb una economia estable però amb creixement limitat, en un entorn que combina estabilitat financera amb riscos moderats de volatilitat externa i pressió inflacionària residual. La política monetària seguirà sent clau per mantenir l’equilibri entre control de preus i estímul al consum, mentre que la reducció gradual dels tipus d’interès podria donar un cert impuls a la inversió cap a finals d’any. Tot i això, la dependència del comerç exterior, la incertesa global i la volatilitat en matèries primeres continuen sent factors que poden condicionar l’evolució econòmica del país. A mitjà termini, les previsions apunten a una recuperació més sòlida a partir del 2026 si es consolida la moderació inflacionària, es flexibilitza la política monetària i es reactiva la inversió privada, però el ritme d’aquesta millora dependrà de l’estabilitat política interna, de la capacitat per mantenir la disciplina fiscal i de l’evolució de l’entorn internacional, especialment pel que fa a la relació amb els Estats Units i la demanda global de manufactures mexicanes.