Context demogràfic

Amb una població d’uns 213 milions d’habitants estimada al 2025, Brasil és la nació més poblada de Llatinoamèrica i ocupa un lloc central entre les economies de renda mitjana-alta. La densitat poblacional és moderada, amb grans extensions territorials, i l’urbanització ja afecta més del 90 % dels habitants, concentrats sobretot al sud-est i al litoral costaner.

La piràmide d’edats mostra una base jove, amb prop del 20-25 % de menors de 15 anys, una majoria en edat productiva (aproximadament un 65-70 %) i una porció creixent de persones majors de 65 anys, que representa al voltant del 10-11 % de la població.

L’edat mitjana nacional és d’uns 35 anys (el 49,18% són homes i el 50,82% són dones. Aquesta edat mitjana varia segons la regió: al Sud-est és més alta (uns 37 anys), mentre que al Nord és més baixa (uns 29 anys).

L’esperança de vida es troba en uns 76-78 anys, i la taxa de fecunditat ja ha caigut a prop de 1,5-1,6 fills per dona, indicant transicions demogràfiques similars a les de països en desenvolupament avançat.

La proporció d’immigració neta és baixa o lleugerament negativa, en canvi el creixement poblacional es basa principalment en la natalitat residual i en la població jove que entra en la franja productiva.

Aquest perfil demogràfic amb una població jove i majoritàriament urbana impacta fortament en la demanda de productes importats: hi ha una forta tendència cap als aliments d’alta qualitat, productes gourmet, formats convenients, importats amb marques reconegudes, especialitats i ingredients premium. Brasil importa productes com peix i marisc de gamma alta, formatges importats, i cereals o farines de qualitat superior per combinar amb producció local.

L’alt nivell d’urbanització continua sent una característica destacada, amb el 87,8 % de la població vivint en entorns urbans, si bé presenta diferències molt marcades segons la regió. Les regions amb els nivells més elevats d’urbanització són el Sud-est, on el 94,44 % de la població viu en àrees urbanes, i la regió Centre-oest, amb un 91,35 %. Aquestes zones inclouen grans metròpolis com São Paulo, Rio de Janeiro i Brasília, que concentren gran part de l’activitat econòmica i de serveis del país. La regió Sud també presenta una urbanització elevada, amb un 88,24 % de la població vivint en ciutats i nuclis urbans. En canvi, les regions Nord i Nord-est mostren nivells més baixos: el 78,47 % i el 77,64 %, respectivament. Aquestes àrees, que inclouen territoris amb menor densitat de població i zones rurals més extenses, reflecteixen una estructura econòmica més vinculada a l’agricultura i a la gestió de recursos naturals, com l’Amazònia.

Les llars urbanes, especialment de classe mitjana i alta, juguen un paper clau: busquen varietats noves, productes saludables i orgànics, i valoren molt la traçabilitat, l’origen i la presentació. Al mateix temps, el canal de distribució en supermercats específics, botigues gourmet i comerç electrònic creix amb rapidesa.

Pel que fa al poder adquisitiu, el segment de consumidors “premium” (amb ingressos per sobre de 900.000 € anuals) representa aproximadament un 1 %, mentre que el d’alt poder adquisitiu (+ 90.000 €) suposa un percentatge del 2 % addicional. Aquests segments tendeixen a adaptar-se amb agilitat a noves tendències de consum i a valors com la sostenibilitat o la qualitat diferenciada. El consumidor amb poder adquisitiu mitjà se situa en el 24% de la població.

La despesa domèstica en alimentació i begudes no alcohòliques representa aproximadament un 16%, segons el perfil demogràfic, confirmant que l’alimentació continua sent una partida rellevant en el pressupost de les llars. La despesa en aliments importats resulta en molts casos una aposta pel valor afegit, no només pel preu: productes amb certificacions, sabors exòtics, marques europees amb prestigi tenen un marge rellevant per captar l’atenció de consumidors disposats a pagar més. Aquestes tendències configuraran un marc favorable per a les empreses catalanes que portin propostes diferenciades, de qualitat i adaptades als gustos i expectatives dels mercats urbans brasilers.

DADES DEMOGRÀFIQUES I CONSUM ALIMENTACIÓ AL BRASIL