Inici | Serveis | Assessorament | Logística | Incoterms

Incoterms

Les regles Incoterms (acrònim de l'anglès international commercial terms, 'termes internacionals de comerç') són termes, de tres lletres cadascun, que reflecteixen les normes d'acceptació voluntària per les dues parts compradora i venedora-sobre les condicions de lliurament de les mercaderies i  productes. S'usen per aclarir els costos de les transaccions comercials internacionalsdelimitant les responsabilitats entre el comprador i el venedori reflecteixen la pràctica actual en el transport internacional de mercaderies.

L'objectiu fonamental dels incoterms consisteix a establir criteris definits sobre la distribució de les despeses i la transmissió dels riscos entre la part compradora i la part venedora en un contracte de compravenda internacional 

Els incoterms regulen quatre aspectes bàsics del contracte de compravenda internacional: el lliurament de mercaderies, la transmissió de riscos, la distribució de despeses i els tràmits de documents duaners.

1-El lliurament de les mercaderies: és la primera de les obligacions del venedor. El lliurament pot ser directe, quan el incoterm defineix que la mercaderia es lliuri al comprador, són els termes "E" i els termes "D"; o indirecta, quan la mercaderia es lliura a un intermediari del comprador, un transportista o transitari, són els termes "F" i els termes "C".

2-La transmissió dels riscos: és un aspecte essencial dels incoterms i no s'ha de confondre amb la transmissió de la propietat, que queda regulada per la llei que regeix el contracte. El concepte fonamental es basa en que els riscos, i en la majoria dels casos, també les despeses, es transmeten al punt geogràfic i en el moment cronològic que defineixen el contracte i el incoterm establert. El punt geogràfic pot ser la fàbrica, el moll, la borda del vaixell, etc. mentre que el moment cronològic està definit pel termini de lliurament de la mercaderia. La superposició d'ambdós requisits produeix automàticament la transmissió dels riscos i de les despeses. Per exemple, en un lliurament FASFree Alongside Ship, Franc  al costat del vaixell ), acordada a València entre l'1 i el 15 d'abril , si la mercaderia queda dipositada el 27 de març i es sinistra el 28, els riscos són per compte del venedor; en canvi , si es sinistra el 2 d'abril, els riscos són per compte del comprador encara que el vaixell contractat per aquest no hagi arribat.

3-La distribució de les despeses: el més habitual és que el venedor corri amb les despeses estrictament necessàries per posar la mercaderia en condicions de lliurament i que el comprador corri amb els altres despeses. Hi ha quatre casos, els termes "C", en què el venedor assumeix el pagament de les despeses de transport ( i l'assegurança , si és el cas ) fins a la destinació, tot i que la transmissió dels riscos és en origen; això es deu a usos tradicionals del transport marítim que permeten la compravenda de les mercaderies mentre el vaixell està navegant , ja que la càrrega canvia de propietari amb el traspàs del coneixement d'embarcament.

4-Els tràmits de documents duaners: en general, l'exportació és responsabilitat del venedor; només existeix un incoterm sense despatx duaner d'exportació: EXW ( Ex Works, A fàbrica, on el comprador és responsable de l'exportació i sol contractar els serveis d'un transitari o un agent de duanes al país d'expedició de la mercaderia, que gestioni l'exportació. La resta d'incoterms són "amb despatx"; és a dir, l'exportació és responsabilitat del venedor, que algunes vegades s'ocupa també de la importació al país de destinació; per exemple, DDP Delivered Duty Paid, Lliurada amb els drets pagats)