Com adaptar la llei d’estiba a les mercaderies de les empreses del sector de l’alimentació.

Com adaptar la llei d’estiba a les mercaderies de les empreses del sector de l’alimentació.

 

 

El 20 de maig del 2018 va entrar en vigor un Reial Decret 563/2017 que regula l’estiba i el trincatge de les mercaderies en vehicles per carretera en el territori espanyol. 

Podem diferenciar tres conceptes importants per entendre correctament la nova llei. Aquests tres conceptes són la càrrega, l’estiba i el trincatge. 

La càrrega és el moviment físic de la mercaderia fins que es troba dins el vehicle. L’estiba és la decisió de col·locar la mercaderia dins el vehicle i el condicionament de la mercaderia al vehicle i la trinca és l’acció necessària per agafar i immobilitzar la mercaderia en el propi vehicle. Podríem dir que la trinca és una part de l’estiba. 

En l’estiba i en la trinca es tracta de subjectar les mercaderies tenint en compte les acceleracions i desacceleracions del vehicle. S’ha de fer el repartiment dels pesos de la càrrega en el vehicle tenint en compte els eixos del camió i els pesos autoritzats.  

El no compliment de la llei pot provocar accidents com la pèrdua parcial o total de la mercaderia, per desplaçament de la càrrega o bolcat del camió. Els accidents afecten  les mercaderies, vehicles i a les persones que s’han vist involucrades. Per això, la llei preveu sancions pel  seu incompliment. Aquestes sancions es classifiquen en lleus, greus i perilloses. 

El punt clau per a les empreses, per als carregadors o per als expedidors, és tenir molt clar de qui és la responsabilitat de la càrrega i de l’estiba.  

La nova llei no modifica l’antiga llei 15/2009 amb relació a les responsabilitats. En tot cas, la responsabilitat és sempre del carregador i del destinatari, concretament les operacions de càrrega i estiba de les mercaderies a bord dels vehicles, així com la descàrrega i desestiba, seran per compte  dels carregadors i del destinatari, a no ser que el transportista assumeixi expressament fer aquestes operacions abans de l’efectiva presentació del vehicle per la càrrega o descàrrega. 

El carregador i destinatari assumiran les conseqüències dels danys derivats de l’incompliment de la normativa. Ara bé, el portador (transportista) respondrà dels danys efectuats per la mercaderia deguts a una estiba inadequada quan les operacions fetes pel carregador s’hagin fet seguint les instruccions del portador (transportista). 

És normal que el carregador, que coneix perfectament la mercaderia, com està embalada i les seves característiques tècniques, sigui qui faci la càrrega al vehicle, i més encara, quan qui té els elements i vehicles per fer aquesta càrrega és el mateix carregador o expedidor. 

Però també qui coneix el vehicle, les seves capacitats, eixos i la normativa de transport és el mateix transportista. En aquest sentit, és lògic que el carregador assumeixi la càrrega de la mercaderia al vehicle i el transportista assumeixi l’estiba i la trinca de la mercaderia al vehicle. 

Segons la llei, la càrrega i la trinca van a càrrec del carregador o expedidor, a no ser que hi hagi un pacte en contra. Per tant, les empreses venedores haurien d’acordar amb el transportista, abans de l’arribada del camió, que la càrrega serà per part de l’expedidor i l’estiba l’assumirà el transportista.  

Aquesta llei afecta el transport nacional de mercaderies per carretera i al transport internacional en el tram que es realitza dins l’Estat espanyol. 

Posem l’exemple d’una venda de mercaderies que es transporten amb un contenidor. El transportista recollirà la mercaderia a casa del carregador i és el carregador el que carrega i estiba la mercaderia al contenidor. En aquest cas, és molt difícil arribar a un acord d’estiba amb el transportista a no ser que s’utilitzi un operador logístic que consolidi el contenidor en les seves instal·lacions. Val a dir que no  hi ha cap assegurança de transport que cobreixi una mala càrrega o estiba en un vehicle. 

En el cas d’utilitzar un camió sí que és possible arribar a un acord amb el transportista, però no pot ser dins el conveni CMR sinó que s’hauria de fer en un pacte contractual fora d’ 

En el transport internacional, el transportista, haurà d’acomplir la legislació dels països per on circuli el vehicle. En la UE les diferents legislacions són molt similars a  la llei espanyola. 

El sector agroalimentari és un sector especialment sensible a aquestes qüestions, hi ha multitud de mercaderies amb les seves especificats, però és un sector que treballa molt amb productes peribles, refrigerats i congelats. 

En aquest sentit cal deixar molt clar qui és el responsable en cada una de les mercaderies, entre moltes altres qüestions perquè una errada pot portar que la mercaderia es malmeti totalment o parcialment. Un exemple seria quan carreguem una mercaderia congelada a un vehicle que no té la temperatura adequada per conservar correctament l’estat de la mercaderia. De qui és la responsabilitat de la temperatura del vehicle? 

És evident que el condicionament del vehicle és responsabilitat del transportista, no sols en referències a les temperatures, sinó també a la mateixa càrrega i els accessos de la mercaderia al vehicle. 

Com sempre, al final, s’ha de ser proactius, conèixer les normatives i pactar amb tots els que intervenen en la cadena de subministrament les condicions adequades perquè el producte arribi a casa del client amb les millors condicions de forma eficient i tenint clar quines són les responsabilitats de cada actor.