Brexit. Consells per a les exportacions al Regne Unit

Brexit. Consells per a les exportacions al Regne Unit

 

 

A hores d’ara, estiu del 2020, és un fet que el Regne Unit sortirà, de fet ja ha sortit, de la Unió Europea. En aquests moments estem en un període de negociació per determinar quina serà la relacio comercial entre la UE i el Regne Unit. En principi el gener del 2021 és el “Deadline” per determinar el tipus d’acord, o no acord.

Cal dir que les negociacions no són únicament comercials sinó que també inclouen el  moviment de persones i altres aspectes més administratius.

Avui podem contemplar tres escenaris bàsics:

  • No acord: el Regne Unit passaria a ser un tercer país i els aranzelaris serien molt alts.
  • Acord dur: acords en alguns aspectes concrets, segurament els aranzels no serien tan alts.
  • Acord suau: es produirien acords en molts aspectes, inclús els aranzels podrien arribar a ser 0, podria ser que no hi hagués controls fronterers entre les dues Irlandes.

En qualsevol dels casos no hi hauria una lliure circulació de les mercaderies  i per tant en tots els casos hi haurà duanes tant a la UE, com al Regne Unit.

El fet d’haver de passar les duanes, provoca molts mals de caps logístics i un increment significatiu dels costos. Revisem alguns d’aquests impactes.

En el procediment d’exportació i importació cal fer un despatx de duanes i l’elaboració del DUA.  Per fer un DUA, normalment cal un agent de duanes que  faci aquesta tasca administrativa, que  té un cost.

Per poder despatxar de duanes una mercaderia també calen documents (factura comercial, packing list, certificat d’origen i certificats varis), aquests documents no sol s’han de fer i gestionar, sinó que alguns també tenen un cost.

Per altra banda, totes les mercaderies han de parar a les duanes, que normalment estan a les fronteres. Recordar que el Regne unit és una illa i per tant els punts d’entrada i sortida són menys i logísticament més complicats de gestionar.  Aquesta parada provoca un temps important en la gestió duanera, més encara si hi ha un canal vermell (revisió física de les mercaderies, escàner o revisió de la mercaderia, normalment en un magatzem de la duana). La conseqüència és que el transit time i el lead time són més grans, i les mercaderies tarden més temps a arribar al client i per tant el cost del transport creix de forma considerable.

Les inversions en infraestructures en les duanes haurien de permetre una ampliació de les infraestructures marítimes, aèries i en l’Euro túnel, ja que es necessita més espai perquè les mercaderies han d’esperar el seu torn de despatx duaner. Segurament a mitjà termini aquest procediment serà molt més informatitzat i automatitzat.

També hauríem de revisar els orígens de les mercaderies. Posem un exemple:

Si un importador de Girona compra mercaderia del Regne Unit per fabricar una altra mercaderia i no perfecciona suficientment (no incrementa suficientment el valor o la variació de la partida aranzelària) quan exporti la mercaderia a un tercer país, haurà de posar origen Regne Unit i no Unió Europea. L’aranzel d’importació que s’aplicarà al país de destí al client de Girona dependrà dels acords entre el tercer país  i el Regne Unit.

Aquestes són algunes de les variables que hauríem de tenir en compte a l’hora de negociar una compra o venda amb el Regne Unit en els pròxims mesos, com que hi ha molts interrogants oberts i els costos i els riscos es poden disparar, cal negociar amb, una visió amplia de la jugada.

Alguns consells a tenir en compte:

  • No realitzar les vendes amb l’Incoterm DDP, aquest Incoterm inclou tots els impostos, aranzels, IVA, impostos especials. Com que no coneixem els imports d’aquests impostos (forma part de les negociacions entre el RU i la UE) no podem pactar un Incoterms que inclou impostos.
  • No fer operacions a llarg termini amb DDP, ja que també s’inclourien els impostos actuals i també nous impostos (contaminació, begudes ensucrades, etc.).
  • Intentar no fer-se càrrec del transport i per tant no utilitzar Incoterms de la família de les Ds i  Incoterms de la família de les Cs. En els dos casos el transport va a càrrec del venedor. En una situació d’incertesa possiblement hi ha un augment dels transits times, per saturació de les instal·lacions frontereres de les duanes. En aquest context és normal que el preu del transport s’encareixi.
  • En tot cas si heu de pagar el transport, heu de negociar molt bé el preu amb el transportista i utilitzar un Incoterm de la família de les Cs i no Ds. Els Incoterms de la família de les Cs, transmeten el risc del venedor al comprador en l’origen (si és una venda en un punt de la UE) d’aquesta manera qualsevol cosa que succeeixi a la mercaderia durant el transport el responsable és el comprador i no el venedor.

Esperem que les relacions comercials entre el Regne Unit i la Unió Europea siguin les millors possibles, ja que un no acord o un mal acord, perjudicarien greument als dos.

A ningú se li escapa que estem davant d’un problema amb moltes més derivades. Un exemple podia ser que els EUA i la seva relació amb el Regne Unit condicionaran les relacions comercials amb la Xina (control de la xarxa de comunicacions 5G).