DO Costers del Segre

Consell Regulador DO Costers del Segre

Adreça: Complex Caparrella, 97
25192 - Lleida

Telèfon: 973 264 583

E-mail: info@costersdelsegre.es

Web: http://www.costersdelsegre.es/

 

És l'única DO amb el territori dispers en vuit comarques, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Segrià, Urgell, Pla d'Urgell, Garrigues, Noguera i Segarra. I està format per 7 subzones: Raïmat, Segrià, Pallars, Garrigues, Vall de Riu Corb, Artesa de Segre i Urgell.


Vins del Pirineu. Al Pallars hi creixen cada any les hectàrees plantades de vinya, sobretot per efecte del canvi climàtic. Elaboradors i consumidors coincideixen que els vins d'altura d'aquesta DO són més frescos, influïts pel sòl calcari local, l'altura i el contrast de temperatures.

A partir de 1914, a Costers del Segre i més concretament a la finca Raïmat, es va donar un cas únic de colonització agrària a l'Europa del segle XX. Gràcies a l'arribada de l'aigua amb el nou Canal d'Aragó i Catalunya es va introduir la viticultura en 3.500 hectàrees ermes.

Costers del Segre, que té com a antecedent històric el celler Castell del Remei, és una DO amb el territori dispers en 7 subzones: Raimat, Segrià, Pallars, les Garrigues, Vall de Riu Corb, Artesa de Segre i Urgell.

El nexe comú, doncs, no es pot dir que sigui essencialment geogràfic o climàtic: hi ha des de zones de clima mediterrani continental a Raimat, sec, dur i gairebé desèrtic, i on és imprescindible el regatge de la vinya, fins a valls fèrtils com la de Baldomar, regades pel Segre i arrecerades del vent per la serra del Montsant, i també indrets de clima de muntanya al Pallars prepirinenc.

Potser el tret comú és la modernitat dels seus cellers i dels vins que hi elaboren. I això, malgrat que el Castell del Remeï és el celler pioner a Catalunya en l'elaboració de vins de criança embotellats: des que es va fundar el 1780 i especialment entre el 1889 i el 1950, va ser capdavanter en l'elaboració de vins de qualitat en tot l'Estat espanyol, fins al punt que només Viña Tondonia hi era comparable en prestigi.


 

Colonització agrària a l'Europa del segle XX

A partir de 1914 un altre nom il·lustre de la història vitivinícola catalana, Manuel Raventós, de Can Codorníu, va incidir de forma decisiva en la història d'aquesta DO. Hi comprà 3.200 hectàrees ermes que s'anaren transformant progressivament en conreus amb l'arribada de l'aigua gràcies al nou Canal d'Aragó i Catalunya. Va ser un cas únic de colonització agrària a l'Europa del segle XX i encara ara, amb 1.700 hectàrees de vinyar, és el cultiu de vinya més gran d'Europa d'un sol propietari.

Raventós, per tal de completar aquesta transformació, va fer construir 100 km de séquies per dur l'aigua des del canal a les terres de Raimat. Alhora, per reduir la salinitat, va plantar 50.000 arbres, majoritàriament pollancres, que van arribar fins 1 milió anys més tard. Una dada curiosa és que, quan aquests arbres es van anar substituint per vinya un cop el terreny va estar condicionat, es van aprofitar per fer les capses de fusta que durant molts anys van caracteritzar l'embalatge dels caves Codorniu. Raventós, per tal d'allotjar els treballadors de la finca, fins i tot va haver de construir un poble sencer: Raimat.

Actualment a la DO Costers del Segre s'hi elabora vins negres amb criança, de les varietats internacionals, cabernet sauvignon, merlot, i també ull de llebre i garnatxa, i vins blans amb les varietats chardonay , macabeu, xarel·lo i parellada entre d'altres. Una part important del raïm plantat es destina a l'elaboració de Cava.